Diuen que quan te’n vas d’Erasmus plores dues vegades: en arribar, i la setmana abans de partir. A mi m’ha passat precisament això. Recorde quan vaig arribar a la ciutat a principis de setembre, i em sentia molt sol, no coneixia a cap persona, i els primers dies me’ls passava pegant bones passejades per la ciutat. Els primers dies foren durs, ja que vaig arribar molt prompte a la ciutat i no hi havia molts Erasmus, i a més encara quedaven unes quantes setmanes per a començar el curs, i per tant tenia molt de temps lliure per a mi. Els primers dies foren molt culturals, vaig recòrrer pràcticament mitja ciutat visitant monuments i museus. De seguida vaig conèixer a l’associació EIMA, i gràcies a ells i les seues activitats, a molts Erasmus de la Université de Toulouse – Le Mirail. Així és com vaig fer les primeres amistats, tot i que les millors amistats les coneixeria a finals de mes, la majoria de la mateixa residència de Chapou, encara que algunes bones amistats que arribarien ja les coneixia d’abans, que ens havíem anat coneixent per internet.
Poc a poc començarem a quedar la gent de Chapou, i organitzar sopars i festes en les nostres cases, i després anàvem tots junts per la ciutat. Finalment això acabà sent comú, i era estrany el cap de setmana que no quedàvem tots per a sopar i passar-ho bé. Les classes també començaven, i ja teniem temps per a compartir les nostres opinions sobre la docència, les diferents classes que teniem, i alguns de nosaltres també el futbol, ja que ens vam inscriure Omar, Carles i jo a l’equip de futbol universitari, i entre setmana anàvem dos dies a entrenar, i un a jugar contra una altra universitat o facultat de la ciutat. Al principi hi havia més Erasmus que també coneixia, però poc a poc es van anar cansar. En veritat també trobaré molt a faltar els entrenaments de futbol, ja que érem molta gent de països diferents, i era molt agradable cada un dels entrenaments, sobretot al principi que l’oratge acompanyava.
Escric unes línies per a acomiadar-me de la ciutat on he viscut els meus darrers cinc mesos, on he conegut amistats increïbles, com per exemple la gent d’EIMA, gent adorable que treballa molt per a que cadascú dels Erasmus es trobe com a casa, preparant tota classe d’activitats, viatges, festes… no tinc paraules per a descriure tot el que han fet per nosaltres! A part d’ells també he conegut Erasmus de molts països, sobretot d’Itàlia, on he fet molt bona amistat amb el grup de Chapou, però en realitat he fet amistat amb gent de tots els països, fins i tot amb gent que no era ni Erasmus. És molt trista aquella gent que diu que l’Erasmus només val per a muntar bones festes, perquè és fals. L’Erasmus és molt més que això, t’enriqueixes molt culturalment, aprens nous idiomes, noves tradicions, nous menjars, coneixes noves ciutats, nous punts de vista… L’Erasmus és indescriptible, és una sensació única, una experiència inoblidable. Fer el meu Erasmus a la ciutat de Tolosa ha sigut la meua millor elecció, i si ara mateixa poguera, escolliria un any. És una ciutat increïble, mai et canses de recórrer els seus carrers i places, de visitar-la. Possiblement m’hauria agradat més encara amb més dies de sol, perquè m’agrada poc la pluja, però al final fins i tot així m’enamorava la ciutat. Bé, també hi ha coses negatives de l’Erasmus, i són les ajudes als estudiants, que són vergonyoses, mínimes. Han retallat justetament per l’últim lloc on devien fer-ho, en cultura i educació, i retallant l’Erasmus o fins i tot acabant amb ell no van a solucionar res, al contrari, molta gent no podrà enriquir-se d’aquesta gran experiència. De tota manera recomane estalviar un poc i anar d’Erasmus, no perda-ho aquesta gran oportunitat, i si podeu fer-ho per aquesta ciutat màgica no ho dubteu gens, vos agradarà.
El meu Erasmus va finalitzar dimecres de matí, quan vaig carregar totes les meues maletes al meu cotxe, i me’n vaig anar de la ciutat. Sé que no serà un adéu definitiu, sinó un fins aviat, un a bientôt, perquè prompte tornaré a visitar a totes les grans amistats que he fet en el meu Erasmus a Tolosa. Se’m fa estrany escriure ja des de casa, uns dies després d’haver marxat d’aquesta ciutat. La meua primera actualització després d’acabar el meu Erasmus, però segur que no serà la última, perquè tornaré més vegades a visitar la ciutat. Hi ha una frase que he llegit moltes vegades d’altres Erasmus que mai oblidaré:
Toulouse un jour, Toulouse toujours!