Mon retour à Toulouse (II)

Salut amis! Je suis retourné pour deuxième fois à Toulouse, au mois de juin.Imatge

A principis del mes de juny vaig tornar a visitar la gent que encara quedava per Toulouse, i aquesta vegada vaig anar acompanyat de Sònia, la meua nòvia. Vam eixir de casa de matinada, i en 8 hores i 30 minuts ja havíem arribat al Resto Universitaire per a dinar, vam arribar just quan anaven a tancar. Estava molt buit, com també la universitat, però així i tot encara em vaig trobar amb algunes amistats de l’Erasmus. Vam parlar mentre dinàvem junts, i després Sònia i jo vam anar a pegar una volta per la universitat, on vam visitar la Llibreria. De seguida vam anar cap al centre a solucionar temes amb el banc, i al tornar ja vaig anar cap a Chapou, a casa de Carles, on ens vam quedar els dies que estàvem a la ciutat, ja que ell es quedava a dormir amb Anaïs.

ImatgeEl primer dia no vam fer massa coses, estàvem un poc cansats del viatge, encara que ella la majoria del viatge el va fer dormint. Per la nit vam anar amb Omar a passejar per la Garonne, on hi havia reunits altres Erasmus, però molts eren del segon semestre. Molts van continuar la festa per la ciutat, però Sònia i jo vam anar a dormir, no sense abans dur-la al millor Kebab que vaig provar a la ciutat, situat a la place Arnaud Bernard. Possiblement hi haurà de millors, ja que a la ciutat hi ha molts, però de tots els que vaig provar, aquest era el millor en diferència. El dia següent ja vam anar a visitar coses, entre elles le Capitole, on feien un mercat, i una de les paradetes era llibres d’oferta, molts d’ells sobre els 2 euros i nous. En vaig comprar uns quants, però no la vam poder visitar tota, era molt gran. Després d’haver dinat i visitat unes quantes botigues de roba, vam anar a casa Carles per a fer plans, i finalment era Studio One, que hi havia una festa amb piscina, però no em va agradar massa la música aquesta vegada, a part que feia bastant calor.

ImatgeEn tot cas vam aguantar fins tard a la disco. El dia següent volíem aprofitar-lo per anar a visitar le jardin japonais, un lloc molt romàntic de la ciutat, que no havia tingut oportunitat de visitar-lo, però els dos últims dies els va passar plovent i no vam poder anar. Al final vam decidir anar a dinar al McDo de Purpan, i més tard a sopar pizza amb la gent italiana de Chapou, que Francesca n’havia preparat. Per la nit vam anar al centre alguns del sopar, i per fi vaig poder anar de festa a l’Estanquet, que hi havia un concert i després un xic punxant, però tampoc ho vam fer massa llarg perquè voliem matinar per a tornar a casa, així que uns quants vam tornar cap a Chapou, on ja ens vam acomiadar de la gent.

ImatgePer la matinada plovia molt, però cap a casa que ens vam dirigir, en un principi volíem per la Vall d’Arán, però finalment vam anar pel túnel de Bielsa, i aprofitant per a visitar Fraga i també a unes amistats que estan vivint a Caspe. Em va agradar tornar a visitar la ciutat, tot i que molta gent que coneixia ja no estaven, es va fer molt estrany no poder anar amb ells de festa, ni tampoc anar a saludar a la gent d’EIMA a l’oficina, ja que estava tancada. Espere que en un futur no massa llunyà fem una trobada tots junts a Toulouse, i tornem a viure bons moments, encara que siguen uns dies només. La experiència Erasmus en aquesta ciutat ha sigut una cosa inoblidable, però també és cert que aquesta ciutat sense tota aquella gent que he conegut no seria el mateix. Molt bonica i dinàmica, però li faltaria una part molt especial, les amistats.

Mon retour à Toulouse

Salut! J’ai retourné à Toulouse un mois et demi après de partir, le 13 mars!Imatge

La veritat és que tenia moltes ganes de tornar a trobar-me amb totes les amistats que tenia a la ciutat, i finalment ho vaig fer per uns dies, tot i que alguna gent que coneixia ja no estava a la ciutat. Vaig anar a la ciutat amb autobus, unes 10 hores de viatge, arribant a la ciutat el dijous per la matinada, i vaig estar uns quants dies, fins el dilluns següent a les 21 hores. Només arribar vaig anar directe a un forn a desdejunar, a fer-me un got de llet calent amb croissant. Més tard ja em vaig dirigir cap a Chapou, però com encara era molt matí pensava que la gent dormiria, i feia temps visitant la zona per on jo vivia. Finalment, vaig telefonar a Carles però estava a la biblioteca estudiant, i vaig anar a buscar a Josemi, amb qui vaig passar el matí anant a preguntar coses a oficines i banc.

ImatgePer a dinar, com no, tornava al Resto U, no sense abans passar a saludar a la gent d’EIMA. Em faltaven encara unes notes per recollir del primer semestre, pel que vaig aprofitar la vesprada buscant als professors, i finalment me les van donar totes. La resta de dies ja les podia aprofitar bé amb les amistats. Això si, aquesta primera nit no vaig poder fer massa festa, estava rebentat del viatge, i Josemi i jo vam anar de seguida a descansar, ja que el primer dia em quedava a casa seua a dormir. El segon dia si que vam fer festa gran, i vam acabar molts a casa Carles, i després a Studio One, que la veritat és que tenia moltes ganes de tornar amb ells. Ho vam passar bé, però trobava a faltar a gent que ja no estava, o gent que estava però no podia venir. En tot cas, la festa la vam acabar de bon matí, tornant amb el Metro cap a les 6, com en les velles festes.

ImatgeEl dissabte ja era el dia més esperat, el de la Soirée EIMA au Warhol. Festa assegurada! I com no, tota bona festa té un bon sopar abans a Chapou, i jo vaig preparar la meua coca típica valenciana. Després, a beure i parlar un poc a casa Carles, i després tots junts cap al Warhol. Vam trobar un carret de supermercat pel camí, i tots volent pujar estàvem. Va ser molt gran! Ja al Warhol, la festa prometia molt, i per fi podia fer festa guapa amb Clara i altres amistats que no havien pogut venir les nits anteriors, i la veritat és que ho vam passar molt bé les hores que vam estar allí, tot i que la festa no va acabar massa tard, i després molts vam acabar perdent-nos per la ciutat, i jo vaig acabar amb unes amigues italianes, tornant sol amb una d’elles fins a Chapou, on vaig anar a parlar un poc amb Josemi, i a dormir a casa Omar, que em deixava casa seua els dies que estava jo allí. Diumenge va ser un dia tranquil, no vam fer massa coses, perquè la gent dormia, però per la nit si que vam anar a celebrar el Saint Patrick’s Day pels pubs.

ImatgeDilluns era l’últim dia, pel que vaig aprofitar el dia per a acomiadar-me de la gent sobretot. Per la nit hi havia una festa de comiat de Josemi, Shari i Alice, que se n’anaven dos dies després, però jo només vaig poder estar un moment, ja que l’autobus havia de partir a les 21 hores.

ImatgeAixò si, vaig dir adéu a la gent amb presa, m’agradaria haver-me quedat uns dies o unes setmanes més, però me’n vaig anar amb l’esperança de poder tornar a fer-los una visita, m’agradaria molt la veritat. Sé que serà complicat, però ara mateixa cada dia que passa trobe més a faltar la ciutat, la universitat, les amistats, el futbol, les festes, ma chambre de Chapou, el Simply, el francès… És la meua segona casa per a sempre, i tinc moltes ganes de poder tornar!

Ja m’ho van dir a l’arribar: TOULOUSE UN JOUR, TOULOUSE TOUJOURS!

A bientôt Toulouse

ImatgeDiuen que quan te’n vas d’Erasmus plores dues vegades: en arribar, i la setmana abans de partir. A mi m’ha passat precisament això. Recorde quan vaig arribar a la ciutat a principis de setembre, i em sentia molt sol, no coneixia a cap persona, i els primers dies me’ls passava pegant bones passejades per la ciutat. Els primers dies foren durs, ja que vaig arribar molt prompte a la ciutat i no hi havia molts Erasmus, i a més encara quedaven unes quantes setmanes per a començar el curs, i per tant tenia molt de temps lliure per a mi. Els primers dies foren molt culturals, vaig recòrrer pràcticament mitja ciutat visitant monuments i museus. De seguida vaig conèixer a l’associació EIMA, i gràcies a ells i les seues activitats, a molts Erasmus de la Université de Toulouse – Le Mirail. Així és com vaig fer les primeres amistats, tot i que les millors amistats les coneixeria a finals de mes, la majoria de la mateixa residència de Chapou, encara que algunes bones amistats que arribarien ja les coneixia d’abans, que ens havíem anat coneixent per internet.

Poc a poc començarem a quedar la gent de Chapou, i organitzar sopars i festes en les nostres cases, i després anàvem tots junts per la ciutat. Finalment això acabà sent comú, i era estrany el cap de setmana que no quedàvem tots per a sopar i passar-ho bé. Les classes també començaven, i ja teniem temps per a compartir les nostres opinions sobre la docència, les diferents classes que teniem, i alguns de nosaltres també el futbol, ja que ens vam inscriure Omar, Carles i jo a l’equip de futbol universitari, i entre setmana anàvem dos dies a entrenar, i un a jugar contra una altra universitat o facultat de la ciutat. Al principi hi havia més Erasmus que també coneixia, però poc a poc es van anar cansar. En veritat també trobaré molt a faltar els entrenaments de futbol, ja que érem molta gent de països diferents, i era molt agradable cada un dels entrenaments, sobretot al principi que l’oratge acompanyava.

ImatgeEscric unes línies per a acomiadar-me de la ciutat on he viscut els meus darrers cinc mesos, on he conegut amistats increïbles, com per exemple la gent d’EIMA, gent adorable que treballa molt per a que cadascú dels Erasmus es trobe com a casa, preparant tota classe d’activitats, viatges, festes… no tinc paraules per a descriure tot el que han fet per nosaltres! A part d’ells també he conegut Erasmus de molts països, sobretot d’Itàlia, on he fet molt bona amistat amb el grup de Chapou, però en realitat he fet amistat amb gent de tots els països, fins i tot amb gent que no era ni Erasmus. És molt trista aquella gent que diu que l’Erasmus només val per a muntar bones festes, perquè és fals. L’Erasmus és molt més que això, t’enriqueixes molt culturalment, aprens nous idiomes, noves tradicions, nous menjars, coneixes noves ciutats, nous punts de vista… L’Erasmus és indescriptible, és una sensació única, una experiència inoblidable. Fer el meu Erasmus a la ciutat de Tolosa ha sigut la meua millor elecció, i si ara mateixa poguera, escolliria un any. És una ciutat increïble, mai et canses de recórrer els seus carrers i places, de visitar-la. Possiblement m’hauria agradat més encara amb més dies de sol, perquè m’agrada poc la pluja, però al final fins i tot així m’enamorava la ciutat. Bé, també hi ha coses negatives de l’Erasmus, i són les ajudes als estudiants, que són vergonyoses, mínimes. Han retallat justetament per l’últim lloc on devien fer-ho, en cultura i educació, i retallant l’Erasmus o fins i tot acabant amb ell no van a solucionar res, al contrari, molta gent no podrà enriquir-se d’aquesta gran experiència. De tota manera recomane estalviar un poc i anar d’Erasmus,  no perda-ho aquesta gran oportunitat, i si podeu fer-ho per aquesta ciutat màgica no ho dubteu gens, vos agradarà.

ImatgeEl meu Erasmus va finalitzar dimecres de matí, quan vaig carregar totes les meues maletes al meu cotxe, i me’n vaig anar de la ciutat. Sé que no serà un adéu definitiu, sinó un fins aviat, un a bientôt, perquè prompte tornaré a visitar a totes les grans amistats que he fet en el meu Erasmus a Tolosa. Se’m fa estrany escriure ja des de casa, uns dies després d’haver marxat d’aquesta ciutat. La meua primera actualització després d’acabar el meu Erasmus, però segur que no serà la última, perquè tornaré més vegades a visitar la ciutat. Hi ha una frase que he llegit moltes vegades d’altres Erasmus que mai oblidaré:

Toulouse un jour, Toulouse toujours!

Festa de comiat a Chapou :(

ImatgeLa última nit que estava a la ciutat les amistats de Chapou van voler preparar-me una festa, que en teoria anava a ser sorpresa però sense voler m’ho van acabar dient. De tota manera millor així, ja estava molt trist, només faltaven les sorpreses. De tota manera igual vaig acabant plorant només entrar a la cuina i veient-los allí cuinant tots junts. En aquell moment sabia que els trobaria molt a faltar, que ja no tornaria a compartir amb ells tots els bons moment que havia estat compartint fins al moment, ja que encara que tornaré segur a visitar-los, però ja no serà el dia a dia al seu costat, de festa o simplement preparant menjars. ImatgePer això, només entrar a la cuina només tenia ganes de plorar, i així vaig estar uns quants minuts, fins que després van acabar animant-me un poc i vaig poder contenir les llàgrimes.

Cada un d’ells va preparar un menjar, i jo també vaig portar unes pizzes perquè ho vaig saber a última hora i no em va donar temps de preparar res. Tot el menjar estava boníssim. Mentre sopàvem jo els vaig donar un quadern amb dedicatòries de totes les amistats Erasmus que coneixia, i també em van dedicar una bandera. Al final de la festa Elisa va entrar amb una tarta que havia preparat per a mi, que deia A bientôt. Estava boníssima, feta amb Nutella, molt dolceta. Elisa i Sara van voler que m’enduguera un poc de tarta a casa, i així ho vaig fer. A part, també em van regalar unes quantes banderes que saben que coleccione, la de les Illes Balears, i també la de Sardenya.

ImatgeDesprés del sopar vam anar un momentet a casa Shari, i allí ens vam fer unes quantes fotos i vaig conversar amb ells per última vegada. Era una llàstima perquè no vam poder anar de festa, però molts tenien classe pel matí, i jo també havia de marxar de Chapou a les 9 del matí i havia de matinar per acabar de recollir totes les maletes i coses. Prompte vaig tornar a casa, i vaig netejar un poc l’habitació per a estar més tranquil al matí següent. Es va quedar molt neta, ja que la dona de la neteja va ficar a l’Etat des lieux que era molt agradable i molt net. Recordaré molt aquesta última nit amb totes les amistats, i com he dit segur que tornaré per a visitar-los. La veritat que els trobaré molt a faltar.

Imatge

Soirée chic – détail choc

Imatge

Després d’arribar del viatge als Pirineus vam anar a descansar un poc, ja que per la nit hi havia una gran festa al Warhol amb els Erasmus, i també els nous que arribaven per al segon semestre. Jo, tot i estar molt cansat, tenia moltes ganes d’anar perquè era el meu últim cap de setmana de l’Erasmus. Vaig quedar a l’hora de sopar a la cuina de Chapou amb alguns Erasmus, i després tots vam anar cap al Warhol, on ja estava ple de gent en ganes de passar-ho molt bé. Estiguérem unes quantes hores allí, conversant i ballant, encara que jo tenia uns moments de baixó, ja que pensava que era el meu últim cap de setmana amb tots ells, i els trobaria molt a faltar.

Imatge
Havíem d’anar mudats, amb algun detall característic, i jo per exemple vaig dur el bigot que em van regalar per cap d’any a Nules, tot i que no em va durar massa, de seguida molta gent ja me l’estava demanant. La festa al Warhol tampoc va acabar massa tard, a les 3 ja volien tancar el local, i per tant vam haver de buscar un altre lloc alternatiu on continuar un poquet més la festa. Finalment  vam decidir anar a un pub del centre, Shangai, que sempre sol tancar tard i hi ha bon ambient, encara que és massa menut el local i fan pagar. Res, que d’estar un ratet més de festa, finalment vam aguantar fins les 8 de la matinada. Jo he de confessar que estava molt cansat i hi havia moment que m’estava dormint, però vaig aguantar, sobretot perquè aquella nit ja havia de dir adéu a unes quantes persones, unes perquè Imatgeacabaven el seu Erasmus, i també perquè baixaven al seu poble uns dies i no podria acomiadar-me d’elles bé, com la Clara.       En general va estar bastant bé la gent, llevat d’alguns incidents i ploreres pels comiats. Personalment hauria preferit tornar abans a Chapou i fer la festa allà tranquils, però ja que era la última nit vaig voler donar-ho tot, i  m’ho vaig passar bé.

Voyage d’EIMA aux Pyrénées

ImatgeUna setmana abans d’acabar el meu Erasmus EIMA ha organitzar un viatge als Pirineus, a Estarvielle, un poblet molt menut, de menys de 50 habitants. Eren tres dies, de dijous a dissabte. Dijous vam matinar molt, i la veritat que el dia no començava massa bé perquè Carles i jo ens vam dormir, sort que vam arribar amb temps de sobra a Basso Cambo, amb la resta d’Erasmus de Chapou. Imatge

Plovia bastant, i feia fred, però quan vam arribar a l’alberg d’Estarvielle feia millor temps, encara que hi havia moltíssima neu, el bus va haver de ficar-se cadenes i tot. De seguida vam anar a triar habitació, i a mi em va tocar amb Carles, Josemi, Marco, Alice, Shari i Omar. Al moment ens haviem de dirigir fora i començar la primera activitat, passetjada amb les raquetes per la muntanya. Al principi l’activitat era molt divertida, ja que era una novetat, per a mi sobretot que mai havia vist la neu abans; Imatgeperò tal i com anaven passant els minuts el nostre grup s’anava cansant molt, ja que el guia estava acostumat a anar per la muntanya i ens feia pujar molt, vam estar més de dues hores caminant, i hi havia moltíssima neu, i damunt nevava fort. Quan ja vam pujar a un cim, després vam baixar, la majoria del trajecte redolant, ja que hi havia molta neu i la majoria ens caiem, o perdiem les raquetes (que no sé per quin motiu, jo deia raclettes, que és un formatge). Total, que al finalitzar aquesta primera activitat la gent no tenia ganes de res, i vam anar tots mullats directe a la dutxa, però ràpid perquè ja era tard, i teniem moltes ganes de sopar. La veritat és que s’ho van currar molt en els menjars. El menjar de calent de la primera nit va entrar molt bé, jo vaig voler repetir i tot. Desdejunàvem també al restaurant, i per a dinar la gent d’EIMA, i també Erasmus voluntaris com jo, preparàvem sandvitxos.

ImatgeLa primera nit fou divertida, tots ho vam celebrar junts a l’alberg, i en total seriem uns 50 Erasmus. La gent no semblava estar massa cansada, perquè hi havia una sala amb futbolin, i on la gent també ficava la seua música. Dalt també hi havia molta gent, amb billar, televisió, sofàs, pin-pon. Vam jugar a un joc de beure, amb activitats molt interessant, però ara no recorde el nom. Ho vam passar molt bé, però alguns ens vam gitar molt prompte, ja que l’endemà s’havia de matinar molt.


El segon dia em va agradar més, sobretot pel clima, va eixir un sol preciós durant tot el dia,  i vam aprofitar el matí per a fer luge, és a dir, tirar-nos amb un trineu per la neu. Jo ho vaig fer unes quantes vegades, però m’estava mullant massa i vaig preferir tornar a l’alberg i descansar al sofà un poc, mirant la televisió. Després per la vesprada ja vam anar a un altre poble més gran, on hi havia botigues. El trajecte era d’una hora, però feia molt de sol i va ser agradable, sobretot pel paisatge que hi havia. Quan vam arribar ens vam dirigir a un bar del poble, on jo vaig prendre un xocolate ben calentet. Vam passar la vesprada al poble, i vam tornar quan ja començava a fer-se de nit, i directament vam anar a sopar. ImatgeLa segona nit també va ser mogudeta, però hi havia més gent cansada i dormint. Jo tampoc ho vaig fer massa llarg, que al dia següent encara s’havia de matinar més, havíem de recollir totes les nostres coses i deixar-les preparades per a quan tornarem de la caminata, ja que de bon matí anàvem a visitar una casa on feien mel. La veritat és que no em va agradar massa, perquè plovia molt i vam acabar tots molt mullats, i damunt la casa era molt menuda. De tota manera per la vesprada ja feia millor oratge i vam anar a una granja, on hi havia animals, entre ells vaques i cabres, i després a la botiga on compràrem uns quants formatges, i també un iogurt artesà molt bo. La tornada a casa amb l’autobús estàvem tots rebentats, hi havia gent que portava més de 24 hores sense dormir, i de fet durant el trajecte em vaig despertar un moment i tots dormien, TOTS! Tot l’autobús era soroll, no s’escoltava a ningú parlar. Vam arribar molt ràpid, perquè al despertar-nos ja estàvem a la ciutat. En general ho vam passar de categoria, i tot i que estàvem molt cansat, encara quedava la gran festa de la nit al Pub Warhol, la soirée chic – détail choc!

Bal d’Hiver au Warhol

ImatgeQuines ganes tenia de tornar de festa. Després d’estar tot el mes de gener d’exàmens i sense poder anar de festa, el dissabte ho vam passar molt bé. Vam quedar uns quants Erasmus a la cuina de Chapou per a menjar i beure un poc. No va anar massa gent finalment perquè plovia molt, pero els que erem ho vam passar bé. En veritat em vaig quedar tancat en una hora dins l’ascensor amb Clara i Brunilde, pero no es va fer pesat amb elles. ImatgeDesprés vam anar cap a Warhol a peu, i a l’arribar ja hi havia molta gent dins. Ho vam passar molt bé, i a més hi havia també un fotograf professional fent-nos moltes fotos, ja tinc ganes de veure-les. Al finalitzar la festa plovia molt, sort que la gent del pub em van donar un paraigües. Damunt no venia cap taxi, aixi que finalment vaig dir a Brunilde, Clara i  Charis que se’n vingueren amb mi a Chapou, ja que elles viuen molt lluny del pub. Total, que al final un quilometre cap a Chapou caminant, i vam arribar tots mullats. Els vaig deixar un poc de roba i elles van dormir al meu llit i jo a terra. Quan ens vam despertar, al mirar per la finestra estava tot molt nevat. Imatge

Les vaig acompanyar en el cotxe fins la parada de Metro de Compans, ja que s’havien cancelat els autobusos, i de trens no hi havia cap disponible. En definitiva, que m’han passat més coses en una sola nit, que en tot el mes sencer. Ara encara queda el dijous, que anem als Pirineus, i segur que serà una gran aventura, encara que no m’agrada gens el fred, m’haure de comprar roba per a la neu. Parlant de neu, baix teniu fotos del diumenge pel mati amb els carrers de Tolosa tots nevats. La primera vegada que he vist la neu!

Imatge

 

Imatge

Exàmens acabats

ImatgeJa ha arribat el dia  18 de gener, el dia del meu últim examen, de Géographie Urbaine. Quines ganes tenia d’acabar, i poder gaudir de veritat dels poquets dies que em queden a la ciutat. Concretament poc més d’una setmana, ja que en teoria havia de marxar el 19 de Chapou, però finalment m’han deixat allargar-ho uns dies més, ja que si no era impossible aconseguir les notes de totes les assignatures. A la foto un clar exemple del que han sigut les últimes setmanes des de que he arribat a Tolosa, estudiar i estudiar, i els moments que tenia un poc de descans era per a pensar en els exàmens. Ara ja hem acabat els exàmens, i demà ja fem una festa tots els Erasmus, Le Bal d’Hiver, per a celebrar-ho. La setmana que ve, com he dit, em dedicaré a gaudir del poc que em queda amb la ciutat, i a quedar amb molta gent per anar acomiadant-me, ja que alguns també se’n van la pròxima setmana.

Finalment m’he apuntat a l’excursió als Pirineus, que servirà com a comiat de moltes amistats que també van, però que s’hi quedaran tot l’any d’Erasmus. No volia apuntar-me perquè són massa diners, i a més no m’agrada gens el fred i la neu, però bé, la majoria d’amistats si que van, i per això m’he animat finalment. Volia anar demà a Montauban, a una excursió que organitza la Université de Toulouse, però com ja m’he inscrit als Pirineus finalment no he anat. Segurament aniré a l’escola demà, fan una festeta amb les families, i també serà com un comiat.

M’ha passat el temps volant, sembla ahir que arribava a la ciutat, i en no res ja estaré carregant les maletes el cotxe i tornant definitivament a casa. En veritat també tinc moltes ganes de retrobar-me amb Sònia, la família i les amistats, però per una atra part deixe bones amistats a Tolosa que mai oblidaré. Ja aniré contant-vos com va passant la setmana, que ara tindré més temps d’actualitzar, per fi tinc temps lliure, i espere poder anar a jugar algun partit de futbol per última vegada.

Exàmens

Fa pocs dies que he arribat, i de moment han sigut bastant tranquils en comparació als mesos anteriors que sempre estavem tots junts de turisme o de festa. Ara estem totes i tots tancats a les nostres habitacions, o a la Biblioteca de la universitat, i la veritat es que trobe a faltar algun dia de relax, d’anar de festa i passar-ho bé, i més en el meu cas que queda molt poc per a acomiadar-me d’aquesta ciutat (segur que tornaré ràpid). La veritat és que em costa molt concentrar-me, cada dia que passa pense que és un dia menys per a dir adéu a uns dels millors mesos de la meua vida, on he conegut gent increible, gent a la que mai oblidaré. Molts estaran tot l’any estudiant, i per a ells és normal estar un parell de setmanes sense quedar, perquè saben que després continuaran, però per a mi no és normal, perquè sé que és temps que no podré recuperar, i quan acabe els exàmens tindré molts pocs dies per a passar-ho bé. En tot cas, els moments viscuts a Tolosa han sigut molt especials, i com ja he dit, inoblidables! No vull fer-ho massa llarg, perquè en un parell de setmanes la meua actualització tractarà d’açò, un comiat de la ciutat, i també un comiat d’aquest blog. De moment continuaré contant un poc el que em passa el mes de gener per ací.

ImatgeAvui he fet un examen oral d’occità, i la veritat que sense poder estudiar massa, m’ha anat molt bé, i no m’he equivocat massa. El dissabte tinc l’examen escrit d’occità, i també el de rus. La nit del dissabte pense pegar-me una bona festa, que ja ens la mereixem, i després ja només em quedarà el de Géographie Urbaine el dissabte següent. La foto que he penjat és en el Centre de ressources des langues, on vaig a connectar-me a internet o imprimir coses, ja que la connexió a internet des de Chapou va lentíssima, cada dia més! Me l’han feta mentre escrivia la felicitació de Nadal en català, ja que hi havia molts idiomes però no el meu. Han ficat açò al costat de la foto: Josep, étudiant ERASMUS de Valencia, qui n’est pas en reste pour souhaiter à tous un «Bon Nadal»!

Ací teniu l’enllaç: http://blogs.univ-tlse2.fr/blangues/2012/12/17/le-centre-de-ressources-des-langues-va-passer-lhiver/

Vacances de Noël

Ja he tornat a Chapou. He estat dues setmanes fora, celebrant el Nadal amb la meua família, amics i nòvia. L’últim dia a Tolosa fou el dia 19, on vam celebrar un sopar organitzat per EIMA a la universitat. Es va fer l’amic invisible, però jo no vaig tindre temps que comprar res i no em va tocar cap regal tampoc. Hi havia gent que va regalar preservatius, que costen un euro a Chapou, podria haver fet igual i haver rebut un bon regal, però no sóc així jo. 😄

Després del sopar i un poc de festeta, vam tornar a Chapou a per les maletes d’Omar, que no va fer cas del que li vam dir i no les va portar al sopar. Després, ja vam iniciar el llarg camí de tornada a casa. A les 00 vam eixir de Tolosa Carles, Omar, Anna i jo. Vam passar per Andorra, on estava nevat, i on comprarem tabac i altres productes a una benzineria. Primer vam deixar a Carles a Sabadell, i més tard a Omar a Peníscola, i a Anna a Vila-real. Vaig arribar a casa de bon matí, les 9 serien. Volia donar-li una sorpresa a Sònia però ella estava a classe ja. Vaig dormir, i per la vesprada em va visitar, i més tard vaig anar a la universitat al sopar de carrera, que no vaig beure massa, però em va agradar retrobar-me amb els amics de classe i xarrar un poc. Un altre dia també vaig anar de festa amb Sònia i les amigues per València. La veritat és que m’ho he passat molt bé les vacances a casa, m’ha passat prou ràpid, i he eixit bastant de festa. Trobar-me amb la família també m’ha agradat, encara que el meu iaio estiga un poc fluix en comparació a quan me’n vaig anar per setembre. El dia 3 vam tornar a quedar de nou, a les 18:00 vaig anar a Vila-real, després a Peníscola, i més tard a Barcelona a per Carles, que ens va costar un poc trobar-lo per l’aeroport del Prat. Al passar per Andorra vam tornar a comprar, però més endavant hi havia molta neu i el cotxe relliscava un poc, vaig passar molta por, però al final no va ser res. Vam arribar a Tolosa a les 5:05. De fet, vam fer una aposta per saber qui encertava l’hora, i va guanyar Carles que va dir les 5. Jo vaig dir les 5:20. Vam deixar a l’Anna en Daniel Faucher, i després nosaltres vam arribar a Chapou, però els de seguretat no volien obrir-nos fins les 6, i vam haver d’esperar un poc. A l’arribar a casa no podia dormir, però quan ho vaig fer vaig estar dormint fins les 19:30! Eixa mateixa nit, a les 2 ja estava dormint. Tenia molta son acumulada. Ahir vaig anar a comprar amb Federica al Simply, i també la Francesca. Mentre comprava vaig deixar la roba a la laverie. Després de comprar i rentar la roba, vaig quedar amb Carles, la nòvia, i unes amigues per anar al Flashmob de Gangnam Style de la plaça Capitoli. Hi havia molta gent, més de 2000 diria, i jo i unes amigues de la nòvia de Carles vam parlar per una televisió francesa. Més tard les vam acompanyar per algunes botigues, i després ens vam anar a berenar. Al tornar a Chapou el grup d’amics vam quedar per a sopar junts, sobretot les italianes. Jo vaig cuinar una coca valenciana, i també la paella que els vaig prometre que cuinaria. També els vaig portar torrons i polvorons. ImatgeCom ahir va sobrar menjar, avui he quedat amb Francesca, Elie i Fàtima per acabar-nos el que va sobrar, i he cuinat pollastre amb cervesa, que ha quedat boníssim! La resta estaven dormint encara, o “estudiant”, i no han volgut vindre al dinar. Ara voldria estudiar un ratet, però la veritat és que estic molt cansat, a part que on jo visc sempre estan fent soroll els veïns i és impossible concentrar-se, per això demà dilluns aniré tot el dia a la Biblioteca de le Mirail a estudiar, i per la vesprada a entrenar a futbol, que ja tenia moltes ganes!